Georg Kremnitz

(Ellwangen, Württemberg, 3 de juny de 1945)

Lingüista alemany.

Estudià romanística, història, política i filosofia a les universitats de Göttingen, Berlín (Universitat Lliure), Montpeller i Tübingen. Posteriorment fou lector d’alemany a la Universitat de Bordeus III (1971-73), professor a les universitats de Münster de Westfàlia (1974-86), Hannover i Wuppertal, i professor visitant a les universitats de París, Buenos Aires, Bahía Blanca i Niça. Del 1986 al 2012 fou catedràtic de romanística a la Universitat de Viena (posteriorment emèrit). Ha estat també professor associat a la Universitat de Leipzig (2006). A l’occità, amb la problemàtica del qual se sent profundament identificat, ha dedicat una llarga sèrie de treballs sobre temes de sociolingüística i història de la llengua: Versuche zur Kodifizierung des Okzitanischen (‘Assaig de codificació de l’occità’, 1974), Das Okzitanische (‘L’occità’, 1981) i Entfremdung, Selbsbefreiung und Norm (‘Alienació, autoalliberament i norma’, 1982), entre d’altres. Les seves recerques s’han orientat també cap al crioll de la Martinica (Français et créole: ce qu’en pensent les enseignants. Le conflit linguistique à la Martinique, 1983) i el català, amb l’edició del recull d’articles de diversos sociolingüistes catalans Sprachen im Konflikt. Theorie und Praxis der katalanischen Soziolinguistik (‘Llengües en conflicte. Teoria i pràctica de la sociolingüística catalana’, 1979), que contribuí a donar a conèixer internacionalment la realitat sociolingüística catalana. Destaquen també Mehrsprachigkeit in der Literatur (‘Multilingüisme en literatura’, 2004), Histoire sociale des langues de France (2013, editor), Frankreichs Sprachen (‘Llengües de França’, 2015) i Katalanische und okzitanische Renaissance. Ein Vergleich von 1800 bis heute (‘Renaixença catalana i occitana. Una comparació de 1800 fins l’actualitat’, 2016, premi Crítica Serra d’Or de catalanística 2019). Ha rebut nombroses distincions, com ara la insígnia de l’Encomienda del mèrit civil (1997), el Premi Internacional Ramon Llull (2012), el títol de cavaller de l’orde de les Arts i les Lletres (2014) i el premi Robèrt Lafont de la Generalitat de Catalunya i el Conselh Generau d'Aran per la defensa, projecció i promoció de la llengua occitana. És president d’honor de l’Associació Germano-Catalana (2003), membre d’honor de l’Associació Internacional d’Estudis Occitans (2005) i membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans (2014).