Fou amic de Ben Jonson, Christopher Marlowe (del qual acabà Hero and Leander, 1598), Edmund Spenser i de les grans figures del teatre elisabetià. Com a poeta fou precursor dels metafísics (The Shadow of the Night, ‘L’ombra de la nit’, 1593). Traduí tot Homer, així com Hesíode i Petrarca. La seva formació clàssica influí el seu teatre, de menys riquesa escènica que el d’altres autors, però no pas mancat de força poètica. Autor de les comèdies The Blind Beggar of Alexandria (‘El captaire cec d’Alexandria’, 1598), All Fools (‘Tots folls’, 1605), Monsieur d’Olive (1606), The Widow's Tears (‘Les llàgrimes de la vídua’, 1612) i les tragèdies Bussy d’Ambois (1607) i The Conspiracy and Tragedy of Charles Duke of Byron (‘La conspiració i la tragèdia de Carles, duc de Byron’, 1608). En col·laboració amb Ben Jonson escriví la comèdia Eastward Ho! (‘Cap a l’est!', 1605), les al·lusions antiescoceses de la qual ocasionaren l’empresonament dels autors pel rei Jaume I.