Llicenciat en dret i doctor en lletres, entre el 1880 i el 1884 col·laborà en diverses revistes parisenques amb articles de crítica literària i amb poesies. Després es dedicà gairebé exclusivament a l’estudi de la cançó popular. Le romancero populaire de la France, pòstum (1904), té un gran interès per a la cançó catalana, tot i que els seus mètodes han estat superats.