En 1921-25 estudià història a la Universitat de Princeton. El 1925 ingressà al cos diplomàtic i fins el 1931 ocupà càrrecs a les ambaixades i els consolats de Ginebra, Hamburg i els països bàltics. En 1931-33 estudià a la Universitat de Berlín i al seminari de llengües orientals d’aquest país. Formà part de les ambaixades a Moscou (1933-37) i a Txecoslovàquia (1938-39) i, posteriorment, del cos diplomàtic nord-americà a Berlín, amb el qual el 1941 fou tancat cinc mesos en un camp d’internament. El 1946 proposà l’estratègia dels Estats Units relativa a l’URSS, consistent en l’evitació d’un xoc frontal i el manteniment d’una pressió continuada en l’àmbit econòmic, la cursa d’armaments i la política internacional, estratègia coneguda amb el nom de “contenció” i seguida a grans trets per tots els governs nord-americans fins pràcticament la desaparició de l’URSS. Participà en l’elaboració del pla Marshall (1947), i el 1949 fou assessor del secretari d’estat Dean Acheson. Breu ambaixador a Moscou (1952, fins que les autoritats soviètiques l’expulsaren per unes declaracions), el 1956 abandonà la diplomàcia i inicià una carrera acadèmica a la Universitat de Princeton. Publicà estudis i llibres sobre afers estrangers, entre els quals Russia Leaves the War(premi Pulitzer 1956) i Memoirs 1925-50(National Book Award, 1967). El 1975 cofundà l’Institut Kennan per a Estudis Avançats sobre Rússia.