Formà part d’un grup d’artistes nord-americans que abandonaren l’expressionisme abstracte per endinsar-se en els camins del pop art. Des del 1956 exposà regularment als EUA. La seva obra es caracteritza per les figures fetes a partir de motllos de guix de persones vives col·locades en ambients reconstruïts i recreats amb objectes reals: escales, cabines telefòniques, cambres de bany, bars, etc, molt dins el món pop americà. En resulta una visió volgudament banal, freda i colpidora de la seva societat, on els objectes passen a ésser protagonistes i els homes esdevenen ninots despersonificats.