Com a futbolista, ocupà la posició de davanter i destacà pel driblatge i la capacitat golejadora. El 1986 fitxà per l’equip de primera divisió del Camerun Tonerre de Yaoundé, amb el qual guanyà la Lliga (1987). Aquest mateix any fitxà pel Mònaco, on jugà cinc temporades i guanyà la Copa francesa el 1991. El 1992 passà al Paris Saint-Germain i guanyà la Lliga francesa del 1995. Posteriorment, amb l’AC Milan (1995-2000) guanyà dues Lligues italianes (1996 i 1999). Cedit al Chelsea (2000), aconseguí la Copa anglesa i, fins a la retirada, jugà amb el Manchester, l’Olympique de Marsella i l’Al-Jazira de Qatar (2003). Durant els anys de guerra civil a Libèria, sostingué econòmicament la selecció nacional de futbol, amb la qual també jugà. El 1995 fou nomenat per la FIFA jugador de l’any i rebé la Pilota d’Or.
Després de la guerra civil retornà a Libèria (2003) i inicià una carrera política com a ambaixador de bona voluntat de l’ONU. El 2005 s’enfrontà sense èxit a Ellen Johnson-Sirleaf en les eleccions presidencials pel partit Congrés per al Canvi Democràtic (CDC) i, novament, dins la candidatura encapçalada per Winston Tubman, en les presidencials del 2011 (de les quals aquest es retirà en la segona volta). Elegit senador (2014), en les eleccions presidencials de l’octubre-desembre del 2017 i al capdavant d’una coalició que incloïa el CDC derrotà el candidat de l’oficialista Partit de la Unitat. Fou investit president de Libèria el 22 de gener de 2018, succeint Johnson-Sirleaf.