Es dedicà al periodisme i tingué una notable activitat com a monàrquic i catòlic intransigent. El 1926 publicà Sous le soleil de Satan, que li valgué la notorietat, i, tot seguit, dues altres novel·les: La imposture (1927) i La joie (1929). El 1932 rompé amb Maurras, el 1935 s’instal·là a Mallorca i l’any següent aparegué la seva obra mestra, Journal d’un curé de campagne. Enfrontat als esdeveniments polítics i socials dels anys trenta i quaranta, escriví La grande peur des bienpensants (1931) i Les grands cimetières sous la lune (1938), testimoni de les execucions a Mallorca durant la Guerra Civil de 1936-39, Nous autres Français (1939), Lettre aux Anglais (1942), La France contre les robots (1944) i Les enfants humiliés (1949), respostes compromeses a la dimissió de les elits franceses, a la Guerra Civil Espanyola, al pacte de Munic i al govern de Vichy i la resistència francesa. Abans de morir lliurà la peça teatral Dialogues des Carmélites, obra cabdal de la dramatúrgia cristiana. D’entre els seus títols cal esmentar també Nouvelle histoire de Mouchette (1937), Monsieur Ouine (1943), Écrits de Combat (1944), etc. En les seves obres, el dolor del món, la fidelitat a Déu, la dignitat humana i el satanisme del mal constitueixen uns temes clau.