Dirigí, amb Gabriel Monnet, el Centre Dramatique National des Alpes (CDNA) de Grenoble (1976-81) i la Maison de la Culture de Grenoble (1981-86). L’any 1986 fou nomenat codirector del TNP-Villeurbanne, juntament amb Roger Planchon, i des del març del 1996 dirigeix l’Odéon-Théâtre de l’Europe, on ha estrenat, entre altres obres, Histoires de France (1997), de M.Deutsch i G.Lavaudant; Ajax-Philoctètes (1998), de Sòfocles; La noce chez les petits bourgeois (1998), de B.Brecht; L’Orestie (1999), d’Èsquil; La Mort de Danton (2002), de G.Büchner; El Pelele (2003), de J.C.Bailly, i La Cerisaie (2004), d’A.Čekhov, entre altres peces. Els seus espectacles tenen en comú el fet de proposar un univers que oscil·la entre el somni i la realitat i que juga amb la il·lusió i l’imaginari. Plens de referències manllevades d’altres arts i disciplines, porten a escena les mitologies modernes a través d’imatges oníriques fascinants. Ha dirigit també diverses òperes de Ch.Gounod, W.A.Mozart, C.Debussy, F.Fellini o A.Willemetz. Té diversos textos publicats: Veracruz, Les Iris, Terra incognita (1992), Lumières, coescrit amb Bailly, i Histoire(s) de France (1997), entre d’altres. Al Teatre Nacional de Catalunya ha presentat Els gegants de la muntanya (1999), de L.Pirandello; Coriolà (2002), de W.Shakespeare, amb Lluís Homar, i Començament sense fi (2004), basada en textos de F.Kafka.
Georges Lavaudant (darrere) durant l’assaig de l’obra El misantrop
© TNC / David Ruano
Director de teatre francès.