Graduat en trompeta al Conservatori de París, amplià estudis de direcció amb André Cluytens i debutà a l’Òpera de Marsella amb Samson et Dalila (1946). Posteriorment fou director als teatres d’òpera de Lilla (1948), Casablanca (1949) i Tolosa (1946-55). El 1955 es traslladà a París, on l’any següent dirigí l’estrena de Capriccio, de Richard Strauss, i fou nomenat director estable de l’Opéra Comique (1955-59) i del Théâtre National de l’Opéra (1970-71). Col·laborà sovint amb Francis Poulenc, del qual estrenà La voix humaine, i amb Maria Callas, i els anys seixanta començà a projectar-se internacionalment com a director convidat de diferents teatres d’òpera, com ara el Teatro alla Scala de Milà (1965-71) i la Metropolitan Opera House de Nova York (1964-65), i com a director convidat principal de l’Orquestra Simfònica de Viena (1986-91) i de la Ràdio de Stuttgart (1995-98). El 1988 dirigí la funció inaugural del Théâtre des Champs-Élysées de París i el 1990 actuà a l’Òpera de la Bastilla. Participà en el Festival de Lucerna el 1995 i tres anys més tard es posà al capdavant de l’orquestra de l’Opéra Comique de París amb Pelléas et Mélisande. Feu nombrosos enregistraments i el 1984 fou distingit amb la Legió d’Honor.