És autor d’importants contribucions al coneixement de la tectònica i de la petrologia dels terrenys paleozoics dels Pirineus catalans. Fou professor de la Universitat Pierre et Marie Curie, París VI, fins el 1993. Entre les seves principals aportacions a la geologia pirinenca hi la l’atribució dels massissos gnèissics dels Pirineus orientals (Canigó, Roc de Fraussa, l’Albera) a antics granitoides prehercinians, d’edat probable proterozoica superior, i emplaçats durant el cicle Cadomià. Aquests granitoides foren metamorfitzats i transformats al seu estat actual durant l’orogènesi herciniana. Dins de la tectònica polifàsica herciniana, Guitard proposà l’existència d’una fase de deformació primerenca caracteritzada pel desenvolupament de grans mantells de plegament, que reconegué al massís del Canigó. Aquestes i altres idees foren publicades en el llibre Le métamorphisme hercynien mésozonal et les gneiss oeillés du massif du Canigou (Pyrénées Orientales) (1970). Les seves investigacions el portaren posteriorment a proposar una nova síntesi litoestratigràfica dels terrenys metamòrfics dels Pirineus catalans.