Estudià amb Pierre Bernac i posteriorment al Conservatori de París. Gran intèrpret de lieder i oratoris, hom el considerà el gran mestre francès en aquesta especialitat, en la qual des del 1954 tingué com a acompanyant gairebé exclusiu el pianista nord-americà Dalton Baldwin. Es donà a conèixer com a cantant d’òpera l’any 1958 al festival d’Ais de Provença, on interpretà peces d’Il matrimonio segreto, de Cimarosa, i Dido and Aeneas, de Purcell. Entre les seves actuacions més celebrades es troben Favola d’Orfeo, al New York City Center Opera (1960); Pelléas et Mélisande, a l’Òpera de Roma (1963); la seva primera interpretació de Don Giovanni, l’any 1963, a l’Òpera de París, i el debut al Metropolitan Opera House de Nova York amb Le nozze di Figaro (1965). Artista polifacètic, presentà diverses exposicions de pintures seves a París, Tòquio i Nova York. Publicà alguns llibres, entre els quals destaca Fables, dessins, dialogues et rencontres. També interpretà personatges d’òperes d’autors contemporanis, com Albert Roussel, de qui cantà Padmâvatî. Retirat al final dels anys vuitanta, posteriorment es dedicà a l’ensenyament del cant. Sobresortí en les classes magistrals, sobretot als Estats Units. La seva discografia, iniciada el 1944, comprèn uns 750 títols. Actuà al costat de Victòria dels Àngels en obres com Pelléas et Mélisande i Manon.