Gerard Vàzquez i Illa

(Barcelona, 18 de juny de 1959)

Dramaturg.

Llicenciat en psicologia, especialitat de psicologia clínica, per la Universitat de Barcelona, com a dramaturg es formà tant en seminaris i cursos com en el teatre amateur i universitari.

El 1995 publicà Tiempo de ensayo, obra amb la qual guanyà el premi SGAE de teatre i que el 1996 aparegué en català amb el nom de Cansalada cancel·lada. El 1999 estrenà aquesta obra amb la companyia Magma Teatre, fundada per ell juntament amb Marta Guzmán i Robert Torres el 1998 amb motiu de l’estrena de la seva obra Magma (premi Born de teatre 1997). La companyia també posà en escena els seus textos Cançons d’Alabama, obra estrenada el 1998, i El somriure del guanyador (2001, premi Ciutat d’Alcoi de teatre), estrenada el 2002 al Teatre Internacional de Sitges, al Tantarantana de Barcelona i a la Mostra de Teatre d’Alcoi, i l’adaptació de la novel·la de Vladimir Nabokov Un riure en la foscor (2000). Ha publicat també les obres Carnaval de cendres (2001), El retratista (2003, amb Jordi Barra, premis de teatre 50è Aniversari Crèdit Andorrà 2002 i Crítica Serra d’Or 2004), Quid pro quo (2005, premi Recull de teatre Josep Ametller 2004) i la sàtira Uuuuh! (2005, premi Butaca 2006).

Altres obres seves inèdites i estrenades al TNC i al Teatre Grec, entre d’altres, són Els antiquaris (2011), L’hoste de la mort (2011), Més enllà d’Onuf (2011), Si us pregunten per què vam morir (2014), Fang a les costelles (2015), Ella i els arquitectes (2015) i Orson surt, perseguit per un ós (2016). També és autor de traduccions i d’adaptacions teatrals de textos diversos, entre d’altres Una parella oberta i Faules obscenes, de Dario Fo i Franca Rame (2000); Venècia, de Jorge Accame (2004); Estem tots folls, monòleg sobre textos d’autors diversos (2005); Bartleby (2005), a partir del relat d’Hermann Melville, i La strada (2011), de Federico Fellini. A banda, cal destacar les seves versions d’obres del dramaturg uruguaià Ever Blanchett (Separacions, 2002; Migracions.es, 2003; Porter paradís, 2003; La pentametamorfosi de Kafka, 2004; Desiguals, 2009, i Pasta Fullada 2011).

També és autor de guions radiofònics dramatitzats, com Jocs abissinis (1990), L’home de l’estrella (1991), Imaginar no és prou (1991) i El miol del gat (1992). L’any 2008 rebé el premi al millor guió del Festival de Cinema Jueu de Varsòvia per El pallasso i el Führer.