Gerard Vergés i Príncep

(Tortosa, Baix Ebre, 7 de març de 1931 — Tortosa, Baix Ebre, 23 d’abril de 2014)

Gerard Vergés i Príncep (2002)

© www.dfarmacia.com

Poeta, assagista i traductor.

Analista clínic i doctor en farmàcia. Fundador de la revista de Tortosa Gèminis, juntament amb Jesús Massip. Publicà reculls de poesia: L’ombra rogenca de la lloba (1982, premi Carles Riba), Long Play per a una ànima trista (1986), Llir entre cards (1988), La insostenible lleugeresa del vers (2002) i El Jardí de les delícies (2014). La seva poètica, irònica, palesa la influència dels clàssics: Villon, A. Marc, els clàssics llatins, Shakespeare, del qual traduí Tots els sonets (1993, premi Crítica Serra d’Or de traducció poètica 1994), etc. La raíz de la mandrágora (2005) és una edició bilingüe de la seva obra poètica completa.

Assagista, publicà El pintor tortosí Antoni Casanova (1983), Tretze biografies imperfectes (1986, premi Josep Pla), Eros i Art (1991, premi Josep Vallverdú 1990) i Alfabet per a adults (2010), recull d’una part dels seus articles apareguts a la premsa (Avui, L’Ebre). Classicista, culturalista, tradicionalista, i alhora innovador i original, fou una figura singular dins el panorama de les lletres catalanes. El 1997 rebé la Creu de Sant Jordi i el 2009 la Medalla d’Or de Tortosa.