El 83 aC Alexandre Janneu la conquerí, i a partir del 40 aC formà part de la Decàpolis. Inicià la seva expansió a partir del 106 dC, quan Trajà annexionà la Nabatea a l’imperi i creà la província d’Aràbia. Són pocs els coneixements que hom té de la ciutat dels ss III i IV dC, però al sV dC esdevingué seu episcopal i hi foren construïdes nombroses esglésies. Ciutat de construcció hipòdroma —el cardo mesura 900 m i el creuen dos decumani—, és voltada per una muralla de 0,8 km. A l’extrem nord hom hi troba una porta monumental construïda per Trajà l’any 115 aC; a l’extrem meridional, més enllà de la porta sud, Adrià hi construí un arc de triomf el 130 aC; un carrer columnat amb un paviment molt ben conservat voreja el cardo. Entre els edificis d’època romana sobresurten els temples d’Àrtemis (construït entorn del 150 dC), de Zeus (de l’any 163 dC aproximadament), un hipòdrom, un fòrum el·líptic de l’època de Dioclecià, dos teatres (un d’ells amb una cabuda per a 3000 espectadors), banys, etc.