Estudià filosofia, teologia i història a Jena, Tübingen i Marburg, amb Bruno Bauch, John Haller, Pau Natorp, Martin Heidegger, Nicolai Hartmann i Rudolph Bultmann. Doctor en Filosofia el 1925, després de la seva habilitació el 1929 amb un estudi sobre la filosofia i l’ètica del treball en la crítica kantiana fou professor a Marburg, Göttingen, Frankfurt am Main, Tübingen i, finalment, a Heidelberg en una càtedra d’història de la filosofia i metafísica. Les seves obres principals són Philosophie und Moral in der kantischen Kritik (1931), Einsicht und Leidenschaft. Das Wesen des platonischen Denkens (1939) i Grundfragen der Philosophie. Geschichte-Wahrheit-Wissenschaft (1958).