Establert a Calella, Malgrat i Mataró, inicià la seva tasca de propagandista de la CNT en 1919-23. Fou secretari de la Confederació Regional de Catalunya (1923-24). Posteriorment s’uní a Frederica Montseny i formà part del grup de La Revista Blanca. Defensor de l’ortodòxia anarquista i afiliat de la FAI, no tingué una actuació orgànica destacada fins en 1937-38, quan fou membre successivament de la Comissió Auxiliar Política de la Confederació Regional i del Comitè Executiu del Moviment Llibertari de Catalunya.
A l’exili, després de participar en la construcció del Consell General del MLE (febrer del 1939), passà a ésser secretari del comitè nacional del MLE-CNT a França (maig del 1945) i de la Comissió Intercontinental (1947). Reconstituïda aquesta el 1960, hi exercí una forta influència en el manteniment del contingut anarquista apolític de la CNT. Escriví diversos fullets d’orientació doctrinal.