Religiós agustí (1507) i sacerdot (1513), ensenyà teologia augustiniana a Bolonya des del 1518. Partidari de la reforma dels ordes religiosos, arribà a ésser general dels agustins (1539-51). S'apartà del nucli humanista de Nàpols (1535) per oposició a la línia de Juan de Valdés. Intervingué com a teòleg en la primera etapa del concili de Trento, bé que la seva tesi conciliativa de la doble justificació no fou acceptada. Fou arquebisbe de Salern (1554), cardenal (1561) i legat pontifici a Trento (1561). Per fer cara a la premsa protestant, creà la Tipografia Vaticana, que confià a P.Manuzio.