Gerri de la Sal

Gerri de la Sal

© Xevi Varela

Vila i cap de municipi de Baix Pallars (Pallars Sobirà), situada en un coster a la dreta de la Noguera Pallaresa.

La carretera N-260 la parteix en dos sectors i forma l’eix del poble. La part alta, on hi ha la Casa de la Sal (segle XVIII), és la menys compacta, amb carrerons costeruts, mentre que la situada entre la carretera i el riu és centrada a la placeta de Sant Feliu, amb algun sector porticat, i formada per un conjunt d’estrets, costeruts i atapeïts carrers, en un dels quals hi ha l’església parroquial de Sant Feliu, amb un interior barroc neoclassicista. Els carrerons davallen fins al riu, travessat per un pont romànic (segle XI) refet més d’una vegada, que porta fins a l’antic monestir de Santa Maria de Gerri. El sector més vital de la vila és el situat al llarg de la carretera, on, en direcció a Sort, hi ha l’antic Raval, amb cases més enlairades disposades de cara al riu. Al sector més alt del nucli hi ha la Torre de la Presó (segle XIII), de planta quadrada.

Hi ha el Museu de la Sal, que pertany a la xarxa de museus del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, on, entre d’altres, és possible visitar les antigues salines de la localitat i la font d’aigua salada.

Al mes d’agost s’organitza al monestir el Festival Internacional de Música de Gerri de la Sal. La festa major d’estiu s’escau el tercer diumenge d’agost i inclou el ball de la morisca, interpretat per una sola parella, i la festa major d’hivern s’escau el 16 de gener. A la vigília de Sant Joan es fa la correguda de falles.

L’any 2016, les excavacions arqueològiques simultànies a l’ampliació de la carretera N-260 permeteren documentar per primer cop les tècniques de construcció de les salines, consistent en enllosats disposats sobre una capa d’argiles. També s’identificaren els canals de circulació de l’aigua salada, els espais de primera evaporació (arcabots) i els de formació de la sal (eres). Hom localitzà també evidències d’unes salines més antigues, possiblement del final del segle XIX, que foren la base de les noves.