Gerrit Komrij

(Winterswijk, Gelderland, 30 de març de 1944 — Amsterdam, 5 de juliol de 2012)

Escriptor neerlandès.

Es traslladà de jove a Amsterdam i inicià una carrera literària: l’any 1968 publicà el seu primer recull de poemes i l’any següent esdevingué editor de la revista literària Maatstaf. Fou també crític i comentarista d’una àmplia varietat de temes, des de la literatura a la televisió o l’arquitectura. A partir dels anys vuitanta visqué llargues temporades a Portugal. Conreà tota mena de gèneres, sempre amb un humor càustic i de vegades escatològic.

Publicà les proses autobiogràfiques Verwoest Arcadië (‘Arcàdia demolida’, 1980), Intimiteiten (‘Intimitats’, 1993) i Demonen (‘Dimonis’, 2003), a més del diari Eendagsvliegen (‘Efemèrides’, 1965-2005). De la seva poesia cal esmentar els reculls Komrij's patentwekker (‘El despertador patentat de Komrij’, 1974),Twee werelden (‘Dos mons’, 1987), Rook zonder vuur (‘Fum sense foc’, 1998), 52 Sonnetten bij het Verglijden van de Eeuw (‘52 sonets sobre el tombant del segle’, 2000) i Luchtspiegelingen: Gedichten, voornamelijk elegisch (‘Miratges: poemes, sobretot elegíacs’, 2001).

És autor de novel·les com ara  Over de bergen (‘Sobre les muntanyes’, 1990), Dubbelster (‘L’estrella doble’, 1993), De klopgeest (‘El follet’, 2001), del volum de narracions Een zakenlunch in Sintra en andere Portuguese verhalen (‘Un dinar de negocis a Sintra i altres narracions portugueses’, 1995), a més dels reculls d’assaigs i de crítica literaris Lood en hagel (‘Plom i pedra’, 1998) i Vreemd pakhuis (‘Andròmines estranyes’, 2001) i d’una Komrij's Kakafonie: Encyclopedie van de stront (‘Cacafonia de Komrij: una enciclopèdia de la merda’, 2006).

Traductor de diverses llengües, féu la versió de l’obra teatral completa de Shakespeare al neerlandès i escriví els llibrets de les òperes Symposium de Peter Schat (1994) i Melodias Estranhas (2000), per al compositor portuguès António Chagas Rosa. També edità i comentà antologies de la literatura afrikaans.

No obstant l’esperit provocador i les invectives que sovint dedicava al seu país i als seus conciutadans, l’any 1993 rebé el premi P.C. Hooft al conjunt de la seva obra poètica i del 2000 al 2004 el títol de Poeta Nacional del diari NRC Handelsblad.