La gestació subrogada pot obeir a diversos motius, entre els quals hi pot haver la infertilitat d’una o de les dues persones que la contracten, algun tipus de malaltia en el cònjuge femení que impossibilita la fecundació o l’embaràs, o la impossibilitat biològica de dur a terme la gestació (parelles homosexuals masculines). D’acord amb aquesta casuística, l’embrió de la gestant subrogada pot procedir d’inseminació artificial o de la fecundació in vitro. Anàlogament, les gàmetes poden procedir d’un dels dos progenitors i de la gestant subrogada, dels dos progenitors, de la gestant subrogada i d’un donant, o de dos donants. En molts dels casos, la gestació subrogada preveu el pagament d’una quantitat establerta prèviament a la dona que la porta a terme. La legislació relativa a la gestació subrogada és molt diversa, i sol distingir entre la gestació subrogada altruista, en la qual la gestant no percep cap compensació o només la destinada únicament a subvenir als requeriments de l’embaràs, i la gestació subrogada comercial, en la qual s'accepta que la gestant rebi una contraprestació econòmica. La gestació subrogada comercial és prohibida en la gran majoria dels estats en què consta en la legislació, i en molts s’exigeix un control estricte de la gestació altruista. A l’Estat espanyol la Llei 14/2006 preveu la nul·litat dels contractes en els quals una gestant renuncia a la filiació del nadó en favor de tercers. Hom anomena col·loquialment la gestant subrogada mare de lloguer o ventre de lloguer, bé que aquestes designacions se solen rebutjar perquè es consideren poc precises i que tenen connotacions negatives, i també que obvien els casos en què la gestant no percep cap pagament.
f
Medicina
Dret