Estudià dret, i treballà en l’administració estatal. Diputat (1922), ministre de finances (1926) i governador de Rio Grande do Sul (1928), participà en el cop d’estat del 1930, i fou nomenat president provisional. Confirmat el 1934 per l’assemblea constituent, instaurà un règim populista i socialitzant que combaté alhora el poder de les oligarquies i els comunistes. Reformà el sistema fiscal, promogué la indústria i impulsà la petita agricultura. El 1937 instaurà un règim totalitari i corporativista, molt influït pel feixisme europeu, anomenat Estado Novo. Tot i això, arrenglerà el Brasil al costat dels aliats durant la Segona Guerra Mundial. Deposat per un cop d’estat de signe constitucional pronord-americà (1945), el 1950 tornà a la presidència amb el suport dels laboristes i els comunistes, però la crisi econòmica li impedí de tornar a la política populista, i el descontentament anà creixent. En exigir l’exèrcit la seva dimissió (1954), enmig d’una forta campanya de premsa, se suïcidà. És considerat l’artífex del Brasil modern centralitzat i industrial, del seu nacionalisme i del predomini de les ciutats sobre la ruralia.