Ghats

Serralada de l’Índia formada pels confins abruptes del Dècan, separat de la mar d’Aràbia i del golf de Bengala pels Ghats Occidentals i Orientals, respectivament, els quals convergeixen al S de Mysore, on formen un sol massís muntanyós.

Els Ghats Occidentals s’estenen, a l’W del Dècan, paral·lels a la costa i a poca distància d’ella, des del riu Tāpti fins al cap Comorin (1 600 km de longitud). Són constituïts per una sèrie de horsten; l’altitud (mitjana de 1 000 m) disminueix a Mysore i augmenta al S de la gorja de Pālghāt, i culminen a l’Anaimundi (2 695 m). Formen un veritable bastió contra el qual es desencadena el monsó del SW, que provoca pluges abundants a l’estiu (Mahābaleshwar, 6 748 mm de mitjana) i que els converteixen en la reserva d’aigua del Dècan. Hi neixen els grans rius que travessen el Dècan (Godāvari, Krishna, Cauvery, etc) i que desemboquen al golf de Bengala, aprofitats per al regadiu i la producció d’energia hidroelèctrica. Els vessants de la costa malabar són rics en bosc dens, del qual s’obtenen fustes precioses. Els Ghats orientals s’estenen per l’est del Dècan, des del Mahānadī, al nord, fins als monts Nīlgiri, al sud. Formen una sèrie de massissos tallats pels rius Godāvari, Krishna, etc, que procedeixen dels Ghats Occidentals. L’altitud mitjana és de 700 m, excepte a Orissa, on s’eleva a 1 300 m. Sota la influència del monsó de Bengala, les pluges no hi són tan abundants com als Occidentals i disminueixen de nord a sud. Les temperatures són elevades, amb dèbils diferències estacionals. La vegetació és de sabana i bosc clar.