Ghica

Llinatge de boiars i prínceps romanesos d’origen albanès, establert amb Gheorghe Ghica a Moldàvia, on aquest fou ennoblit pel gospodar Basili Lupu i nomenat representant seu davant de la Sublim Porta.

Quan aquesta deposà el gospodar Jordi I Esteve, designà Ghica com a nou gospodar de Moldàvia (Jordi II) (1658-59) i després (1659-60) de Valàquia. D’entre els descendents d’aquest, hom pot destacar Gregori III (mort el 1777), que regnà a Moldàvia (1764-67) i a Valàquia (1768-69); allí els patriotes romanesos, ajudats pels russos, es rebel·laren contra els turcs, ocuparen Bucarest, l’empresonaren i l’enviaren a Rússia. Gregori III pogué tornar a Moldàvia (1474), però el 1775 hagué de cedir, forçat pels turcs, la Bucovina a Àustria i fou mort per ordre del soldà (1777). Alexandre X (mort el 1862), fou gospodar de Valàquia del 1834 al 1842, any que Nicolau I de Rússia el feu destronar per temor que no proclamés la independència del país; tot i això, el soldà turc el nomenà lloctinent de Valàquia (1856-58). Gregori V (mort el 1857), besnet de Gregori III, fou el darrer gospodar de Moldàvia (1849-56), abans de la unió d’aquest principat amb el de Valàquia, unió que afavorí renunciant el tron. La princesa Helena Ghica (morta el 1888), fou una feminista i notable escriptora amb el pseudònim de Dora d’Ístria.