Les seves obres, conegudes només fragmentàriament i per les citacions i els esments que en fan els comentaristes i expositors del dret català (Additiones in Novellis, De usu feudorum, Additiones in Authenticas, Disputationes variae), el situen ja més a prop dels comentaristes que no dels glossadors. Ha estat considerat, erròniament, català, amb el nom de Jaume de Bellvís.