Fou nomenat mestre de capella a la basílica d’Assís (1628-29) i a l’església de San Apollinare (1630), que depenia del Collegium Germanicum de Roma. Fou un dels grans mestres de la cantata i de l’oratori llatí. Posseí un notable sentit dramàtic i una gran varietat d’expressió melòdica (recitativo secco, declamació melòdica, àries, etc). Per la seva obra, les formes de la música profana penetraren profundament la música religiosa. Compongué preferentment música religiosa: unes 130 cantates amb recitatius i àries, més de 200 motets, dotze misses, peces per a orgue i, sobretot, oratoris llatins (o històries bíbliques), els més importants dels quals són Jephte (abans del 1650), Job i Judicium extremun.