El seu art, amb paleses influències de Miquel Àngel, Vignola i Ammannati, és una transició entre la tradició clàssica i la recerca de noves solucions arquitectòniques. Les seves obres són nombroses: la façana del palau de la Sapienza (1575), al palau Farnese l’irreprotxable complement de l’obra de Sangallo, la façana del Gesù (1584), estructurada en dos cossos coronats per un frontó triangular, esdevinguda ben aviat paradigma d’innombrables imitacions, les esglésies de Santa Caterina dei Funari i de la Madonna dei Monti, bon exemple de l’esperit constructiu de la Contrareforma. En la seva última obra, la Villa Aldobrandini, a Frascati (1598), manifesta un nou sentiment gairebé barroc.