Representant de l’escola veneciana del s XVIII, obrí el camí a J.B.Tiepolo amb obres com la Glòria de sant Domènec (1727, església de San Tanipolo, Venècia). Pintà escenes de gènere influït pel caravaggisme, però amb contrasts atenuats d’ombra i llum i amb lluminositat en els colors blaus i roses. La seva millor etapa se situa entre el 1740 i el 1750: L’endevinadora (Galleria dell’Accademia, Venècia), Eliezer i Rebeca (Pinacoteca di Brera, Milà). Fou també un dibuixant excel·lent. Fundà una acadèmia de pintura reconeguda oficialment (1750) per la república veneciana.