Professor de llengua i literatures italianes a Cluj (Romania) i de lingüística romànica a Càller (Sardenya) i Nàpols. Féu notables aportacions al camp de l’onomàstica romana i de la dialectologia, particularment sarda. Un profund coneixement dels documents d’arxiu li permeté de reconstruir molts aspectes de la vida cultural i social de la Itàlia medieval. Cal remarcar, entre les seves obres, Contributo toponomastico alla teoria della continuità nel Medioevo delle comunità rurali romane e preromane dell’Italia superiore (1931), Lineamenti di una storia linguistica dell’Italia medievale (1954-58).