Mestre als disset anys, s’interessà per la música i la literatura i el 1944 s’afilià al Partit Comunista. La seva carrera com a periodista sínicià en L’Unitá (1947), per passar després a Pionere (1950), a la direcció d'Avanguardia (1950), una altra vegada a L’Unitá (1956) i a Paese Sera (1958). L’any 1948 començà a escriure narracions curtes per a infants en L’Unitá, les quals es publicaren posteriorment sota els títols de Il Libro delle Filastrocche (1950) i Il romanzo de Cipollino (1951). Del 1966 al 1969 participà en projectes col·laboratius amb els infants i el 1970 rebé la medalla Hans Christian Andersen de literatura infantil. Entres les seves obres, cal destacar: Favole al telefono (1960), Il libro degli errori (1964) i Grammatica della fantasia (1973)