Es graduà en història al Gonville & Caius College d’Oxford. Inicià la carrera professional al servei internacional de la BBC. Professor visitant al Woodrow Wilson School for Public and International Affairs de la Universitat de Princeton (EUA) entre els anys 1984 i 1988, el 1991 s’incorporà a la revista The Economist, on fou responsable de diverses seccions, columnista i, entre el 1997 i el 2000, editor de l’edició britànica. L’any 2006 passà al Financial Times, en el qual escriu articles de fons de política internacional. El 2010 publicà Zero-Sum World, assaig sobre la globalització on sosté la tesi que el cicle econòmic i polític mundial iniciat amb la “revolució conservadora” de Margaret Thatcher i Ronald Reagan donà pas a un món en el qual, des del lideratge occidental, els diversos actors polítics i econòmics actuaren a partir del principi segons el qual era possible acomodar les diferències per a obtenir guanys mutus que confluirien en l’assoliment d’un sistema politicoeconòmic comú, de caire liberal i democràtic. Aquest ideal s’ensorrà, per múltiples causes, amb la crisi econòmica mundial iniciada el 2008, amb la qual el sistema politicoeconòmic mundial retornà a un ordre més tradicional en el qual els guanys dels uns són les pèrdues dels altres. El 2016 publicà Easternisation. War and Peace in the Asian Century, on examina el desplaçament del pes de l’hegemonia politicoeconòmica d’Occident al continent asiàtic i, en particular, les tensions entre els Estats Units i la Xina. L’any 2011 rebé el premi de periodisme de la Fundació Catalunya Oberta i el premi Orwell de periodisme polític del University College de Londres.