Casat amb Arnalda Miafre vers el 1365, potser foren pares de Joan Giginta
, posseïdor d’agrers i censals a Parestortes vers el 1400. Entre els membres més distingits cal esmentar Francesc Giginta
(mort el 1453), de Ribesaltes, doctor en dret i diputat de Perpinyà al coronament d’Alfons IV (1414); fou jutge del domini reial per la reina Maria (1432), però fou suspès del càrrec el 1436, acusat d’un assassinat, i hi fou reintegrat el 1448. El seu fill gran, Francesc Giginta
(mort el 1522), fou doctor en dret (1452), conseller de la Universitat de Perpinyà (1488) i professor de dret (1491). Fou pare de Francesc Giginta i Mestre
, àlias Francesc Mestre
(mort el 1569), també doctor en dret, que succeí el pare com a conseller de la universitat i es distingí durant el setge de Perpinyà (1542) pel delfí Enric de França; fou nomenat regent de la cancelleria reial del Consell d’Aragó (1549) i agraciat amb privilegi de noble (1560). Foren fills seus Antoni de Giginta i d’Oms
(mort el 1578), que també fou conseller de la universitat, Onofre de Giginta i d’Oms
(mort el 1594), abat de Sant Martí del Canigó (1577-94), i Miquel de Giginta i d'Oms
. La línia dels senyors de Vespella
fou fundada per Bernat Giginta
, senyor de Vespella, germà del primer Francesc, mort el 1453. Els seus fills Joan Giginta
i Francesc Giginta
foren, a la fi del s XV, armadors de la gran galera Santa Maria, Sant Joan i Santa Francesca,
amb la qual comerciaren fins a Llevant i Egipte. També pertangué a aquesta línia Miquel Giginta
, canonge (1532) i vicari general de la diòcesi d’Elna (1553-55). Un Francesc Giginta
fou abat d’Amer (1536-79).
Armes dels Giginta
Ponç Giginta
o Jaguinta
, del lloc de Tura.