Gijón

Xixón (ast)

La ciutat de Gijón, amb l’església de sant Pere en primer terme

Hernán Piñera (CC BY-SA 2.0)

Municipi de la comunitat autònoma d’Astúries, situat al NE d’Oviedo, al centre de l’ampla badia del mateix nom.

És uns dels centres i dels ports més actius del litoral cantàbric. El nucli antic s’aixecava sobre una espècie d’illot; començà a créixer vers el segle XVII, superà el clos murallat i s’expandí per les terres pantanoses que l’envoltaven; però al segle XX el creixement i l’expansió s’acceleraren (el 1900 tenia 47.544 h), mercès al port d’El Musel, construït el 1892 i dedicat a l’exportació del carbó. Ensems amb l’activitat portuària es desenvoluparen importants indústries, principalment del ram de la metal·lúrgia i la siderúrgia (ENSIDESA): construccions navals, fabricació de motocicletes, indústries alimentàries (conserves de peix i derivades de la llet), fàbriques de pisa i de vidre, de paper i tèxtils.

Antiga població romana, de la qual resten vestigis, fou ocupada pels musulmans (segle VIII) i fou objecte dels atacs dels normands (segle IX). Tingué un paper important en les lluites d’Enric de Trastàmara i del seu fill Alfons, comte de Noreña, contra els reis castellans Pere I, Joan I i Enric III. Als segles XVI-XVIII fou millorat el port, que Carles III autoritzà a comerciar amb Amèrica (1765). Jovellanos hi establí l’Instituto Asturiano (1794), un dels primers centres d’ensenyament tècnic de la península Ibèrica. Els darrers decennis del segle XIX Gijón, fins aleshores marinera i mercantil, s’industrialitzà. Participà en la revolta d’octubre del 1934, i pel juliol del 1936 féu costat al govern republicà i obligà la guarnició a capitular; fou conquerida per les tropes de Franco per l’octubre del 1937. Entre els monuments de la ciutat cal destacar el palau Valdés, d’estil barroc.