Gil Vicente

(?, 1465? — ?, 1536?)

Portada de la primera edició (1562) de les obres de Gil Vicente

© Fototeca.cat

Autor dramàtic portuguès.

Sembla que fou orfebre de professió. La seva primera obra, Monólogo do Vaqueiro (1502), segueix de prop Juan del Encina. Desconeixedor del teatre grecollatí, s’inspirà en la tradició popular, en els momos i en els cicles teatrals de la Passió i de Nadal, i creà tipus i personatges trets de la vida quotidiana; així assoleix a vegades un to de sàtira social, amb fórmules caricaturesques (sobretot contra els clergues i, especialment, els ordes religiosos). En els Autos das Barcas (els de l’infern i el purgatori, en portuguès; el de la glòria, en castellà) sintetitza elements medievals i renaixentistes. Algunes farses, com Inês Pereira , O Velho da Horta i Auto da Índia presenten una autèntica intriga. Els actes pastorals ( Auto pastoril português, Auto pastoril da Serra da Estrêla ) són més propers a la tradició popular. Escenificà episodis de novel·les cavalleresques: Comédia Rubena, Don Duardos, Amadís . Altres obres, com ara la Comédia do Viúvo i la Farsa dos Físicos , pinten la vida portuguesa del s XVI. En conjunt, escriví 44 peces, 15 de les quals eren en portuguès, 11 en castellà i la resta en ambdues llengües. És també un poeta excepcional, que sabé recollir cançons populars, ritmes tradicionals i vestigis de les cançons d' amigo medievals en una síntesi que anticipa aspectes de la lírica de Lope de Vega.