A l’època homèrica el gimnàs era una pista senzilla o una àrea coberta de sorra. Amb el temps evolucionà i es convertí, a la segona meitat del segle IV aC, en un veritable conjunt arquitectònic, l’element més important del qual era la palestra. L’escriptor Vitruvi descriví les diverses parts del gimnàs, que hom pot veure, encara actualment, a Olímpia. El conjunt d’edificis esportius d’aquesta ciutat és potser l’exponent més fidel de la descripció vitruviana. A Roma, el gimnàs experimentà una transformació radical i donà origen a les termes.
m
Esport