ginestó

Osyris alba (nc.), assots

m

Botànica

Arbust dioic, de la família de les santalàcies, de 50 a 100 cm d’alçària, de tiges anguloses amb poques fulles linears, de flors trímeres groguenques i de fruits drupacis vermells.

Es fa a la terra baixa, en garrigues i alzinars.