S'inicià a Roma (1901) amb el coneixement de Balla i Boccioni. Al cap de cinc anys era a París pintant formes neoimpressionistes. Definitivament s’adherí al futurisme i signà el seu manifest del 1910. La seva preocupació gira entorn de la recerca de la “sensació dinàmica en si”, mitjançant colors molt vius i ritmes molt dinàmics i elegants. Més tard s’inclinà cap a un classicisme entre racionalista i màgic, molt acostat a Derain, a partir de la Section d’or. La seva evolució es posà de manifest al seu llibre Du cubisme au classicisme (1921). Entre les seves pintures cal destacar el Jeroglífic dinàmic del Bal Tabarin (1912, Museum of Modern Art, Nova York) i la seva sèrie de Ballarines (1912-14).