Fou professor de les universitats de Palerm, Trieste i Pàdua on, des del 1964, fou professor titular de lingüística a la facultat de lletres. Dedicà especialment les seves investigacions a l’estudi dels dialectes vènets, furlans i ladins amb especial interès pel lèxic, l’onomàstica i la toponomàstica. És autor, entre d'altres de La lingua venetica (1967), amb A.L. Prosdocimi, Saggi sul latino dolomitico e friulano (1972), Saggi di linguistica italiana (1975), Studi di dialettologia e filologia veneta (1977) i de la gran obra en sis volums Atlante storico-linguistico-etnografico friulano (1972-86). També publicà una Grammatica storica spagnola (1950), un estudi molt ampli sobre els arabismes Gli arabismi nelle lingue neolatine con speciale riguardo all’Italia (1972) i diversos articles de balcanística.