Músic al servei de la capella reial de Torí (1775), féu una gira de concerts per Suïssa, Alemanya, Polònia i Rússia (1780, 1781); a París (1782) obtingué el seu èxit més gran, amb la participació en el Concert Spirituel. A partir del 1783 deixà l’activitat de concertista i es convertí en director d’orquestra, però fracassà econòmicament en diversos teatres, fins que Lluís XVIII li confià la direcció de l’Opéra de París (1818-1822). Considerat durant els dos últims decennis del s XVIII el violinista més important d’Europa, fou, com a compositor, un continuador de l’estil rococó italià. És autor de 27 concerts per a violí i orquestra, 42 duos, 18 sonates, etc. L’escriptura de l’orquestra evoca el classicisme vienès, mentre que la part de solista és una síntesi dels diferents compositors italians de la segona meitat del XVIII.