Fou mestre de capella del Santo Rosario, a Bolonya (1673-74), sotsmestre del duc Francesco d’Este, a Mòdena (1674), i mestre d’aquesta capella (1684), càrrec que ocupà fins a la mort. És autor d’una producció instrumental molt original, en la qual es fusionen les característiques pròpies de l’estil contrapuntístic de les sonates da chiesa amb l’estil harmònic de la música de cambra.