Giovanni Bellini

(Venècia, aprox. 1429 — Venècia, 1516)

Madonna i infant (1485), de Giovanni Bellini (Acadèmia Carrara, Bèrgam)

© Corel

Pintor italià, dit Giambellino.

Deixeble del seu pare Iacopo i del seu cunyat Mantegna, fou influït també per la pintura flamenca i per Antonello da Messina. Treballà al taller de Squarcione, a Pàdua. Fou col·laborador del seu pare i del seu germà Gentile. Entre les seves obres de joventut hi ha la Transfiguració (Civico Museo Correr, Venècia) i L’oració a l’hort (National Gallery, Londres). Pintà també diverses Pietà i nombroses Madonne, tema que conreà tota la vida. Diverses vegades treballà en la decoració del palau ducal de Venècia. A partir del 1500, bé que sense abandonar la pintura religiosa (Madonna de San Zaccaria, 1505), conreà temes nous (La nua, Kunsthistorisches Museum, Viena; El festí dels déus, National Gallery, Washington). Fou un paisatgista magnífic i un retratista excel·lent (El dux Leonardo Loredano, National Gallery, Londres). Altres obres seves remarcables són el Retaule de Pesaro (~1475), el tríptic de l’església del Frari, a Venècia, etc. La seva pintura, de bon començament de línies tallants i d’eixutesa de factura, anà suavitzant-se i tendint cap a l’harmonia en abandonar l’esperit analític del s XV. En aquest sentit anuncia el segle següent. La visió intimista de la religió que presenten les seves obres correspon a la dels seus clients, les riques famílies burgeses de Venècia.