Visqué a Barcelona fins a 13 anys. Fou professor de llengua i literatura hispàniques a diverses ciutats del nord d’Itàlia. El 1942 fou ordenat de sacerdot. A Torí (1946) fundà l’Associazione per i Rapporti Culturali con la Spagna e l’America Latina (ARCSAL), editora de la revista Quaderni iberoamericani, atenta a qüestions relacionades amb la cultura catalana.
Sobre literatura catalana publicà, a partir del 1934, nombrosos estudis, sobretot de temes lul·lians i medievals, com La poesia di Raimundo Llull (el 1934 a la revista “Vita e Pensiero”) i Testimonianze di spiritualità italiana in Catalogna (1942).
També estudià autors castellans i en feu edicions: Teresa d’Àvila (1930), Cervantes (1931), Vitoria (1933), Francisco de Osuna (1933), Juan de la Cruz (1944), Baltasar Gracián (1954) i d’altres. Publicà els reculls Studi di ispanistica (1973) i Ensayos (1980). Fou membre corresponent de la RABLB i de l’Institut d’Estudis Catalans (1966).