Iniciat en el periodisme a Sicília, el 1865 es traslladà a Florència i, del 1872 al 1893, a Milà, època que correspon a la seva millor producció. Considerat el més famós dels narradors italians del verisme, la matèria de les seves obres són humils pescadors i camperols, pastors i miners, una multitud de personatges enfonsats en la misèria i en la lluita per la supervivència. El fons és una Sicília primitiva: l’autor aconsegueix de penetrar a l’interior d’aquest món i expressar la psicologia i la dinàmica dels condicionaments ambientals. No hi ha, per part de l’autor, cap solidaritat, aspecte que li permet de sortir dels esquemes d’un popularisme paternalista. De la seva producció cal destacar les novel·les Storia di una capinera (1871), I Malavoglia (1881), Mastro don Gesualdo (1889) i Cavalleria rusticana (1884), que serví per al llibret de l’òpera de Mascagni (1890), les narracions Vita dei campi (1880), Per le vie (1883) i Vagabondaggio (1887) i el drama Dal tuo al mio (1903).