Fou deixeble de Fallopio a la Universitat de Pàdua, i el 1562 el succeí en la càtedra d’anatomia. Féu la primera descripció de la placenta, de la laringe i dels òrgans vocals, i es dedicà també a l’anatomia comparada. Escriví, entre altres obres, Pentateuchos chirurgicum (1592) i De venarum ostiolis (1603).