Foren fills seus Manuel Girona i Agrafel, Jaume Girona i Agrafel (Barcelona 1827 — Madrid 1907), Ignasi Girona i Agrafel (mort el 1889) i Casimir Girona i Agrafel (casat amb Emília Clavé i Flaquer), els quals, plegats, però sota l’impuls del germà gran, Manuel, tingueren un paper destacat en la vida econòmica espanyola del segle XIX per la creació de nombroses empreses —la banca Girona Germans, La Tenería Barcelonesa (1851), La Porcellana (1853), Manufactura de Cardes i Objectes de Cuir (1854), La Ferreria Barcelonesa— i la construcció del canal d’Urgell. Jaume fou també un dels fundadors del Banco de Castilla (1871), i fou pare de Jaume Girona i Canaleta, a qui fou concedit el comtat d’Eleta. Ignasi fou pare d’Ignasi Girona i Vilanova. Anna Girona i Vidal (morta el 1925), filla de Manuel, pagà el cimbori de la catedral de Barcelona i, vídua de Domènec Joan Sanllehy i Alrich, fou creada marquesa de Caldes de Montbui.