Polític sicilià. S'oposà en el parlament a Ferran IV de Nàpols. Després d’un exili (1811-12) a l’illa de la Pantelleria fou nomenat president de la cambra dels pars (1820). Participà en la reeixida revolta liberal del 1812. Restablert l’absolutisme (1821), restà al marge de la política.