Publicà les seves primeres narracions (recollides a Sposa in città, 1939) a la revista Solaria e Letteratura. A les novel·les San Silvano (1939), Michele Boschino (1942), I passeri (1955), Il dissertore (1962) i Passe d’ombre (1972) aconsegueix d’equilibrar l’evocació fabulosa de la nativa Sardenya, de derivació proustiana, amb una viva participació de la realitat contemporània.