Estudià a les universitats de Nàpols, Florència i Roma i es doctorà el 1948 per la Universitat de Gènova. Professor a les universitats de Puerto Rico i Columbia, fou catedràtic a les universitats de Bari, Nàpols, Roma-La Sapienza i Roma III.
Publicà Gli insegnamenti di cortesia in lingua d’oc e d’oïl (1953) i les edicions crítiques del Reggimento e costumi di donna de F. da Barberino (1957), del Lazarillo de Manzanares con otras cinco novelas (1974) i de Carriaggio di Nîmes (1969). Especialitzat en literatura catalana, reuní diversos treballs als Studi di filologia catalana (1963), Saggi iberici (1974) i Scritti catalani di filologia e letteratura (1994) i feu edicions crítiques del Cercapou, que atribuïa a F. Eiximenis (1957-58), del Llibre de consolació i de consell d’Albertano de Brescia (1965) i de la traducció francesa del Llibre de les bèsties de Ramon Llull (1964), a més de diverses antologies com: Poesia catalana del Novecento (1979), els volums III i IV (1997; “De Maragall als nostres dies”) de l’Antologia de poetes catalans i Poesia catalana del Medioevo (2001). Sobre la literatura en occità publicà també les antologies Testi didattico-cortesi di Provenza (1977), Poesia del l’antica Provenza (1984), i I trovatori licenziosi (1992).
Traduí la poesia de nombrosos poetes catalans, com C. Riba (Elegies de Bierville), B.C. Aribau, J. Verdaguer, M. Costa i Llobera, J. Alcover, Guerau de Liost, J. Carner, J.V. Foix i S. Espriu.
Autor també de poemes, publicà els reculls Immutate stagioni (1946), Parabolare (1978), Uomo in mare (1983), Discanto (1991), Fiore di pietra (1996), Nel breve incontro (1996), L’inquieta relazione (2000) i I segni infranti (2001).
Fou president de la Società Italiana di Filologia Romanza, institució que, sota la seva direcció, publicà l’extens repertori bibliogràfic La filologia romanza in Italia, Bibliografia 1945-1995 (1998). Fou membre corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i cofundador i primer president (1978-81) de l’Associazione Italiana di Studi Catalani. L’any 1998 rebé la Creu de Sant Jordi.