Fou professor a Torí (1890). S'especialitzà en lògica matemàtica i creà la lògica simbòlica. Contribuí també a la geometria no euclidiana, al càlcul geomètric, i féu una exposició rigorosa de l’aritmètica, de la geometria projectiva, del càlcul infinitesimal i del vectorial. Publicà Calcolo geometrico (1888), I principi de geometria logicamenti esposti (1889), etc. Fundà també la Rivista di Matematica. Inventà un llenguatge artificial internacional, la interlingua, amb vocabulari del francès, llatí, anglès i alemany.