És la veritable capital econòmica d’Escòcia, per la seva activitat comercial, financera i industrial. Situada al SW de la depressió dels Lowlands, s’estén entre els Highlands i els Uplands del S. L’existència de jaciments de carbó explica el seu desenvolupament industrial i el de les àrees circumdants. El centre administratiu i de negocis és a la vora nord del Clyde, al llarg del qual s’estenen les instal·lacions comercials i portuàries. Al sud del riu hi ha les vies comercials principals. Les àrees industrials es troben disperses en diferents districtes, i les suburbanes contenen barris residencials (Giffnook, Burnside, Bishopbriggs, Newton Mearns, Uddingston). La població, de 2 900 h al s XV, passà a uns 16 000 h al final del s XVII. Però l’autèntica expansió demogràfica s’inicià a la primeria del s XIX. L’aglomeració, que s’aproxima als 2 milions d’habitants, inclou ciutats com Clydebank, East Kilbride, Hamilton, Motherwell i Paisley. Els polígons industrials (Hillington, Queenslie, Thornliebank, Carntyne, Craigton) inclouen indústries molt diversificades: tèxtils, confecció, alimentàries, cerveseres, papereres, arts gràfiques, maquinària, química (amoníac, àcid sulfúric), del vidre, etc. Té els aeroports de Prestwick (internacional) i de Renfrew (per a vols interiors). Centre d’ensenyament superior: University of Glasgow (1451). L’origen de la ciutat es remunta al 1115, que fou convertida en bisbat. Després de la unió entre Escòcia i Anglaterra (1707) començà la seva expansió, gràcies al comerç amb les colònies britàniques (sucre, rom, tabac). L’acumulació de capitals, el drenatge del Clyde i l’ampliació del port permeteren un ràpid creixement, que, al s XIX, augmentà amb el desenvolupament de la indústria tèxtil, la mineria, la metal·lúrgia i les construccions navals. L’edifici antic més important és la catedral, gòtica, del s XIV, edificada sobre una antiga cripta del s XII. La majoria dels altres edificis importants són del s XIX, com la Glasgow School of Art, de Ch.R.Mackintosh.