glossemàtica

f
Lingüística i sociolingüística

Corrent lingüístic inspirat per Hjelmslev i els seus col·laboradors Brøndal i Ulldall cap al 1931.

Fonamentat en els principis d’estructura i d’immanència posats en circulació per Saussure a través del Cours de linguistique générale (1916) i influït per l’escola lògica de Viena, el model glossemàtic concep la llengua com un text infinit a partir de la combinació d’un inventari finit d’elements formals. Sobre aquesta base es proposa de determinar l’estructura de cada llengua a partir de les modalitats funcionals de les invariants sense tenir en compte cap altre factor extern a la gramàtica (com és ara la història o la psicologia dels parlants). Estableix, per això, un doble pla de funcionament: el de l’expressió i el del contingut, ambdós formats per unitats específiques dotades de substància i de forma. Només la forma entra en la seva consideració. Els cenemes, elements formals d’expressió i buits de significat, i els pleremes i els morfemes, elements del contingut, s’integren en sistemes organitzats, que estudien, respectivament, la cenemàtica i la pleremàtica, i són definits per llurs trets combinatoris i llurs implicacions mútues.